Mi Sostingut a la Matisse
by Mi Sostingut
-
Digital Album
Mi Sostingut en directe a la sala Matisse el dijous 16 de Desembre del 2010Free Download
-
Share
1. |
Alzheimer - K.O, 0
05:24
|
|||
|
| ||||
2. |
||||
|
| ||||
3. |
||||
|
| ||||
4. |
Els deshumanitzats
02:44
|
|||
|
| ||||
5. |
||||
|
| ||||
6. |
Papallones albines
03:05
|
|||
|
| ||||
7. |
Brokeback Formigonera
03:55
|
|||
|
| ||||
8. |
Llull Cobain
04:52
|
|||
|
| ||||
9. |
Estava ganós
04:35
|
|||
|
| ||||
10. |
||||
|
| ||||
11. |
||||
|
| ||||
credits
released 16 December 2010
- Josep Artés (Veu, guitarra acústica, baix)
- Martín Martorell (Veu, guitarra acústica, baix)
- Raúl Uberos (Veu, guitarra elèctrica)
- el Beato (Batería)
- Blai Antoni Vañó (Sò)
Contacte: misostingut@gmail.com
- Josep Artés (Veu, guitarra acústica, baix)
- Martín Martorell (Veu, guitarra acústica, baix)
- Raúl Uberos (Veu, guitarra elèctrica)
- el Beato (Batería)
- Blai Antoni Vañó (Sò)
Contacte: misostingut@gmail.com
tags
license
feeds
feeds for 
- Track Name: Alzheimer - K.O, 0
-
Musicació del poema homònim de Toni Vizcarro Boix inclòs al poemari "Breu simfonia per a ella" (1990)
La ràbia goteja pels membres,
ejacula - pistoles - i s'escampa;
al terrat ja no hi mira ningú,
i han oblidat per sempre les finestres
i l'angoixa trenca els demà
i una processó de formigues recorre els llits
i la televisió crida i se'n riu
i els cristalls aguts del rellotge
esquincen els cervells que ni ploren
i l'orat de la veïna s'arrenca els ulls
i la bava goteja per les bombetes
i el fill adolescent folgant amb una ampolla
"Ai, que no surt!"
i milers de llances li travessen els braços
i la mare soltera llepa els poms de les portes
i la noia avorta brutalment per les escales
i l'home llop del replà s'esmola els claus
amb una prostituta que es podria
"Què ha passat?"
"El funàmbul del sisè, que ha caigut pel celobert!"
i els pares que escupen els ulls als menuts
i el col·legial que no aguanta i s'obri les venes
i els pares que es reparteixen el cadàver a parts iguals
i els directius fan de ventre a l'ascensor
i l'avi del tercer esquerra mossega les mamelles
a la col·legiala que hi gaudeix
i es toca el nas amb la llengua
i la gitana alleta uns ossos terrossos
i la sang xopa l'uniforme
i la pudor del fracàs hi és pertot
...................................................................
...................................................................
...................................................................
Estigues a la porta esperant-me, sisplau - Track Name: L'historiador d'Alfarrassí
-
No tinc ciris per a tanta pansa
No he tingut mortadela en tot el segle
Si et dic la veritat, en dóna la impressió
de que no tinc rés de rés
Tot t'ho vaig donar
Totes les cançons
i un faldellí d'ira i rostes
i una porcada de tàvecs
¿Què vaig cenyir al teu tors?
La corbata del soterrador
Em convides al teu gronxador
(No m'empentes tan afort
que acabaré pegant la volta
Tinc els pèls com a turons)
L'historiador d'Alfarrasí va morir
per girar un cantó amb poca plèura
i després va resorgir d'un boixet de grúes mascle
Granets de col·legiala són caldet
Un entrepà de pus per a la guineu
Totes les costelles jo m'arrencaré
si em deixes donar-te un beset
La gastronomia és un futbolí
Ja tan sols queda una pilota que engolir
Una senyora amb tres genolls
que ven loteria a un cantó
em passa els trossets de moixama
Sara va eixir de l'adolescència per a entrar
al corral dels bous borratxos
"¡Jo vos donaré café!
¡Jo vos donaré café!"
"Però no li tires salitre, per favor!"
L'historiador d'Alfarrassí té un colze
pelut i soriàsic
¿Com podrà sargir si va morir a Alfarrassí
per girar un cantó amb poca plèura
i després va resorgir d'un boixet de grúes mascle? - Track Name: I el sol de València somriu
-
Polítics amb hula-hop ballant al parlament
Tancs que disparen grans bombolles de sabó
Policíes nacionals desfilen somrient
mentre fan sonar la sirena del furgó
Els banquers pugen als cavallets de la fira
amb els nens de la família que han deixat sense llar
Militars es despullen i corren a l’encontre
de l’enemic erecte (Això és la guerra… ¡Menos mal!)
Antidisturbis es fan amics dels manifestants
i es tiren a carcallades de dos en dos pel tobogan
I el iaio abandonat apaga la tele
i s’apropa als xavals que fumen porros al parc
I el borratxo sol al bar s’acaba la cervesa
i la cambrera el besa quan tira a pagar
I el sòl de València somriu
i el sòl del món somriu
Estigues a la porta esperant-me - Track Name: Els deshumanitzats
-
Ens podràs trobar darrere els filets de llum darrere les persianes a les cinc del matí
Ens podràs trobar a la cua del Carrefour amb un pack de sis cerveses i els ulls de no haver dormit
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització
Som els deshumanitzats
Ens podràs trobar al supermercat
Ens podràs trobar darrere vint gots buits
Darrere un cendrer ple de puntes de cigarret
Contant històries a una bella dona vella amb els mitjons trencats que no s’ha maquillat be
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització
Som els deshumanitzats
Ens podràs trobar als pitjors bars
No em contes històries del que està be o està mal
No em parles del futur no em parles de la integritat
Deixa’m arrossegar-me per la meua línia del temps
Deixa’m arribar cansat i podrit al meu final
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització
Som els deshumanitzats
Ens podràs trobar al cementiri local - Track Name: Cançó incriminatòria en segona persona
-
A tu t’encanten les aranyes
Punxes tots els condons i els fiques en els caixons dels xicons fadrins
I defeques a les portes de la casa del senyor i després pintes “Fills de puta!” en lletres grans i marrons
Impregnes de diarrea la seu de les Nacions Unides i després et torques el cul amb tractats, aliances, estatuts…
Eres roïn, molt roïn
Et senyale amb el dit
Eres roïn, molt roïn
Tot en tu esdevé delit
Que tu tens un laboratori ple de fetus en formol i no pares d’ensenyar als xiquets el caragol
Sedueixes a les iaies i lis furtes la bancà
Col·labores en comandos terroristes radicals
Substitueixes la farina de damunt de les napolitanes per farlopa de la bona en el forn de Sant Joan
Eres roïn, molt roïn
Et senyale amb el dit
Eres roïn, molt roïn
Tot en tu esdevé delit
Obris les portes del zoo, de la càrcel i del psiquiàtric i rebentes els dipòsits d’aigua amb un martell pneumàtic
I destrosses a destralades el terra d’algun avió
Apagues faroles a tirs, llimes els cables dels ascensors
Col·lecciones prostitutes i les tanques en el rebost i vas volant amb la granera i als xiquets els pegues mos
Eres roïn, molt roïn
Et senyale amb el dit
Eres roïn, molt roïn
Fill de puta, mal parit !
Totes les cançons incriminatòries en segona persona estan parlant de tu. - Track Name: Papallones albines
-
"Hermafrodització" del poema de Toni Vizcarro Boix « Quan ella » (Breu simfonia per a ella, 1990)
Quan ella em besa
els seus llavis vaporosos
proclamen altius
l’amor de dona.
En l’abraçada
el seu cos traspua mars,
em faig rabent navili
per navegar en sos cabells,
camine valent
i encimbellar la seua sina.
Les carícies travessen la pell
dellà els sentits,
allarat entre els seus porus
davallo a un bell jardí
on hi percaço
fugisseres papallones albines,
en soms estanyols
suren joiells com terra molla
on hi sacio un delit boscà.
Que sóc presoner de la llibertat d’amor,
les seues venes reixes d’una presó triada,
corriols florits d’un paratge còsmic.
En l’univers del anit
el seu cometa em guia. - Track Name: Brokeback Formigonera
-
M’agrada treballar a l’obra amb les cuixes peludes del meu company
M’agrada treballar a l’obra, ajuda’m a pujar ahí dalt
M’agrada treballar a l’obra, els seus músculs tots suats
M’agrada treballar a l’obra, parem mitja hora a esmorzar
Passa’m el sac de porlam
El seu perfum és un embruix
L’olor que m’ix de l’entrecuix
La seua veu em fa vibrar
Quan tira piropos vulgars
M’agrada treballar a l’obra amb el dors esvelt del meu company
M’agrada treballar a l’obra, és una sauna, és un gimnàs
M’agrada treballar a l’obra, tocaments inesperats
M’agrada treballar a l’obra, crec que m’estic enamorant
Passa’m el sac de porlam
No s’amaga mai pa pixar
Somriure de complicitat
Vull confessar-li el meu amor
Abans d’acabar la jornà
Passa’m el sac de porlam, amor meu! - Track Name: Llull Cobain
-
“Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.”
Ramon Llull volia veure a Déu
I es va exiliar a la muntanya
Amb 14 cartons de vi
I 3 sacs de la millor marihuana
Ramon LLull va veure a Déu
quan anava molt cec
“Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió”
Ramon LLull per fi va veure a Déu
I es va disposar a viatjar
Quan va arribar a Babilònia
en estat de catatonia
es va columpiar als jardins penjants
Ramon Llull va veure a Déu
I li va guinyar un ull.
“De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.
Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Enfre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé'm Déus amar,
enfre sospirs e plors estar.
Déus Paire, Fill, Déus Espirat,
de qui és Santa Trinitat
tracté com fossen demonstrat.
Déus Fill, del cel és davallat,
de una Verge está nat,
Déu e home, Crist apellat.
Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors, querre perdó.
Novell saber plors hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat - Track Name: Estava ganós
-
Fa tant de temps que no et pegue mos
Que m’estic morint de fam
Fa tant de temps que no et pegue mos
Que em muic per la teua carn
Porte tant de temps sense tu al meu costat
Que al cap no m’arriba la sang
Tant de temps porte sense tu al meu costat
Que tinc el bracet destrossat
Dona’m tot el que vull que jo et donaré lo que tu em demanes
I si no em demanes rés no et preocupes que jo ja sé fer que tu disfrutes
I ara puges tu i ara baixe jo
Sentats, agenollats, gitats
Que si en el llit o en l’habitació
En el sofà del comedor o en una cadira
Fa tant de temps que no t’he despullat que pot ser no m’en recorde
Fa tant de temps que no t’he despullat que les meues mans es poden perdre
Porte tant de temps desitjant que faces el que a mi lo que més m’agrada
Porte tant de temps desitjant que aquesta nit aplegara
Dona’m tot el que vull que jo et donaré lo que tu em demanes
I si no em demanes rés no et preocupes que jo ja sé fer que tu disfrutes
I ara puges tu i ara baixe jo
Sentats, agenollats, gitats
Que si en el llit o en l’habitació
En el sofà del comedor o en una cadira - Track Name: Alopècia en l'Antiga Grècia
-
Mira, sinó, a Demòcrit...
(¡Quin cartonot més decrèpit!)
Mira, sinó, a Sòcrates...
(El Dimoximil® ja no fa rés)
Mira, sinó, a Plató...
(Tenia el cap més redó que una bola de billar)
[Alopècia en l'Antiga Grècia
Els antics filofòsfors tenien cap de misto]
Mira, sinó, a Anaximandre...
(Ni tan sols un pelet li va romandre)
Mira, sinó, a Pitàgores...
(Pareixia de Ganímedes)
Mira, sinó, a Diògenes de Tars...
(Pareixia una bombeta de 100W)
[Alopècia en l'Antiga Grècia
Els antics filofòsfors tenien cap de misto]
Mira, sinó, a Epicuro...
(en una peluca dels vint duros)
Plouen els pèls i se'n van, mentrestant,
a buscar un cabot que no pense tant.
[Alopècia en l'Antiga Grècia
Els antics filofòsfors tenien cap de misto] - Track Name: Els 4 teletubbies de l'Apocalipsi
-
Els teletubbies porten al ventre pantalles
per a mostrar-nos totes les seues tubbi-entranyes
i una veu oficial ens informa de que
ja és l’hora del tubbi-adéu
i de la tubbi-abraçada i que ja ens veurem
Anem a deixar-ho ací
Ens acomiadem així
amb un tubbi-adéu i una tubbi-abraçada a tots
Els tele-tubbies tenen una aspiradora cocainòmana
que els recorda que ja és l’hora del tubbi-adéu
i de la tubbi-abraçada i que ja ens veurem
Anem a deixar-ho ací
Ens acomiadem així :
Amb un tubbi-adéu i una tubbi-abraçada a tots
Twinky-Winky, Dipsy, Lala i Po
són els quatre teletubbies de l’apocalipsi
i la veu oficial
ens informa de que ja és l’hora del tubbi-adéu
i de la tubbi-abraçada i que ja ens veurem
anem a deixar-ho ací
ens acomiadem així:
Amb un tubbi-adéu i una tubbi-abraçada a tots
Ja és l’hora del tubbi-adéu.
