We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La Constel​·​lació Psoriasi

by Mi Sostingut

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.

    Per a descarregar gratuïtament: Buy Now → 0€ → Download Now!
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Cosmopaletos 03:02
Quan camine pel camp el caliu de la gent i les sèquies plenes de detergent i quan vaig per la ciutat tot és tan decadent tot ple de maniquins indiferents Quan camine pel camp espionatge rural les persianes et tenen controlat i quan vaig per la ciutat tantes possibilitats però a les tres ja està tot més que tancat Vivim tots juntets a la Babylon Cosmopaletos, ciutadans del món: deixem de posar-li portes al camp Millor omplir de xops la capital Decreixent aconseguirem salvar la tomba de portland Quan camine pel camp tot és tan tranquil·let El ahuelo en la seua Mobylette® i quan vaig per la ciutat tot és artificial Zepellins estrellant-se al Micalet Quan camine pel camp tot és dolç com la mel tu i jo pels bancals fent-ho a pèl i quan vaig per la ciutat tot és impressionant Pterodàctils solcant els gratacels. Vivim tots juntets a la Babylon Cosmopaletos, ciutadans del món: deixem de posar-li portes al camp Millor omplir de xops la capital Decreixent aconseguirem salvar la tomba de portland Vivim tots juntets a la Babylon Cosmopaletos, ciutadans del món: deixem de posar-li portes al camp Millor omplir de xops la capital Decreixent aconseguirem salvar la tomba de portland que hem excavat.
2.
Avui tampoc m’he dutxat No sé ni quan de temps fa Els ulls se m’han apegat i ja no es poden obrir lleganyes fossilitzant. Mentre els dies van passant lo que em xorra del melic va alimentant els bitxets que viuen als borrellons que hi ha entre tots els meus dits Sóc jo, un ecosistema Jo, tot un microcosmos: furgar-me l’orella amb un boli bic és el millor pla que he trobat pa esta nit Sóc jo, un ecosistema Jo, una cosmogènesi: un plaer culpable, i no m’arrepentisc d'enventar-me els pets quan no puc dormir per les nits Sóc jo. I pa que m’he de dutxar si no véns a estar amb mi m’he d’acabar adaptant a la higiene de la llar que imposen els ratolins em faig un ciri pasqual amb la cera dels oïts els peus ja ni fan pudor és més com un ultra-so imperceptible als sentits Sóc jo, un ecosistema Jo, una cosmogènesi Creador de vida mite ancestral sóc Adam i Eva l’home natural. Sóc jo, un ecosistema Jo, tot un microcosmos: què vols que li faça si faig olor a peix? Tot sempre comença i acaba en un mateix Sóc jo. La runa em trau a ballar i es mou amb un munt d’estil després la porte a sopar una tallà de pernil que hi havia baix del llit. Formigues pugen pel braç puces, aranyes i grills No puc llevar-me el pijama he fet simbiosi amb ell és una segona pell. Sóc jo, un ecosistema Jo, tot un microcosmos: furgar-me l’orella amb un boli bic és el millor pla que he trobat pa esta nit Sóc jo, un ecosistema Jo, una cosmogènesi: creador de vida mite ancestral sóc Adam i Eva l'home natural. Sóc jo, un ecosistema jo, tot un microcosmos Què vols que li faça si faig olor a peix Tot sempre comença i acaba en un mateix Sóc jo.
3.
Fràgil 01:50
Eres un pollet xicotet que viu a un ouet amb la closca molt fina i el món exterior se t'antoixa un batidor batent tots els ouets de la cuina Eres una bombolla de sabó surant sobre el llit d'un faquir de la Índia un castell d'arena mal falcat a l'ull de l'huracà Eres fràgil Fràgil com un home de cristall en un terrabastall de nitroglicerina fràgil com un capil·lar nassal que es veu desbordat davant tanta hemoglobina Fràgil com l'ocell engabiat de la mina (no em poses cap per avall).
4.
Papallones albines quan elles em besen amb les seues probòscides tan vaporoses i proclamen altives l’amor de papallona. Papallones albines quan elles em besen amb les seues probòscides proclamen altives l’amor de papallona en l’abraçada (el seu cos traspua mars) Em faig rabent navili per navegar entre els seus cabells i camine valent encimbellant la teua sina Les carícies travessen la pell Molt més enllà dels sentits Recolzat ja entre els teus porus baixe fins a un vell jardí on em dóne cónter de Papallones albines quan elles em besen amb les seues probòscides tan vaporoses i proclamen altives l’amor de papallona. Papallones albines quan elles em besen amb les seues probòscides proclamen altives l’amor de papallona en l’abraçada (el seu cos traspua mars) Fugisseres papallones en somnis molt estranys suren com terra mullada on sacie el meu delit boscà: que sóc presoner de la llibertat d’amor les teues venes reixes d’una presó amb els corriols florits d’un paratge còsmic en l’univers de la nit Papallones albines quan elles em besen amb les seues probòscides tan vaporoses i proclamen altives l’amor de papallona. Papallones albines quan elles em besen amb les seues probòscides proclamen altives l’amor de papallona en l’abraçada (el seu cos traspúa mars)
5.
La Nova Eloïsa és un cranc i ara camina de costat es talla les faldes amb les pinces i no pot parar de plorar La Nova Eloïsa és un cranc s'ha convertit en un animal les faldes a trossos per les roques i no pot parar de plorar Per assolir la perfecció moral es va convertir en un animal les faldes a trossos per les roques i no pot parar de plorar.
6.
Aquesta nit vaig a beure'm fins i tot l'aigua del mar i hauran de posar-li rodes als vaixells. Aquesta nit seré l'única finestra amb llum de tota la finca i m'encanta. M'encanta asseguts a la vorera i parlant de la patafísica. M'encanta l'acomiadament i el remordiment. Aquesta nit vaig a fumar-me fins i tot l'atmosfera i hauran de penjar les avions amb fils. Aquesta nit seré una ombra al filet de llum de baix de la porta i m'encanta. M'encanta asseguts a la vorera i parlant de la patafísica. M'encanta l'acomiadament i el remordiment. Aquesta nit vaig a esnifar-me cada estrella fugaç, mai més ningú tornarà a formular un desig. M'encanta asseguts a la vorera i parlant de la patafísica. M'encanta l'acomiadament i el remordiment.
7.
Sempre que ens claven un escuradents a la pupil·la el globus ocular gira i gira a la deriva disparant observacions en tota direcció i perspectiva així és com ens fan vostès així és com ens fan vore la vida en explosiva hipermetropia Sempre que ens claven un tirabuixó a cada genoll i ens ordenen avançar en fila índia per la cornisa vomitant interjeccions i gargalls de la seua fel corrosiva així és com ens fan vostès així és com ens fan dir-los la vida en diatriba intempestiva Sempre que es torca el cul amb els nostres fulls de reclamació urgeix replantejar-se una ofensiva d'atac o d'actuació amb explosions de mil colors als punts clau del trajecte del seu dia a dia i així és com ens passem la nit així és com ens passem la nit i el dia Llibre de cuina de l'anarquista
8.
Nem xiulant una cançó d’amor i sinceritat que acabe amb la mentida Nosaltres tres som els amants Àsperger de Bocairent planant sobre la vida Els amants Àsperger surant en el temps. Els amants Àsperger: els aclapara el bes. Sobrevolant immensos prats arreu dels Estats Mentals amb una alfombra màgica Nosaltres tres som els amants Àsperger de Bocairent Simbiosi aerostàtica Els amants Àsperger: no els importa res més. Els amants Àsperger ignoren l’Estellés. Auscultant-nos el “tic-tac”, soroll tridimensional que ens manté interconnectats Nosaltres tres som els amants Àsperger de Bocairent la Santíssima Trinitat. Els amants Àsperger sobre l’Stonehenge Els amants Àsperger són un i son tres.
9.
Vaig eixir al balcó a fer-me un cubata amb la meua desi·lusió. Els glaçons en el got tocaven campanades a morts en la imaginació. Però de sobte vaig tindre una epifania iridescent en Technicolor®: era un àngel que baixava mentre se la tocava per baix del pantaló. I l'àngel se la va traure i va començar a ploure en mitat d'un anticicló Jo vaig alçar la mirada i mig bocabadada em va impregnar la sagrada micció. (Líquida comunió) L'àngel va tancar l'aixeta Es va pujar la bragueta i em va deixar amb la devoció.
10.
L'obsolescència programada de l'amor es va activar en el moment just que s'acabava el jorn i va esclatar i ens va esguitar als dos Jo et vaig mirar als ulls i tu em vas agafar de la mà La garantia havia caducat Les estratègies del mercat van triomfar. Jo que em pensava en el més profund del meu cor que el nostre amor anava a ser igual o més durador que la bombeta dels bombers de Livermore però va acabar siguent més fugaç que la il·lusió d'un Mac® La garantia havia caducat Les estratègies del mercat, com no, van triomfar. L'obsolescència programada de l'amor es va activar en el moment just que s'acabava el jorn i va esclatar i ens va esguitar als dos Jo et vaig mirar als ulls i tu em vas agafar de la mà La garantia havia caducat Les estratègies del mercat, per descomptat, van triomfar.

about

Hi ha una estreta relació entre la deliciosa viscositat de les secrecions corporals i la prístina sublimitat de l'espai exterior: la caspa psoriàsica fa pensar en constel·lacions llunyanes i pols estel·lar; al furgar-nos les orelles amb un bolígraf desitgem inconscientment travessar en coet llunyans forats d'escolopendra que ens conduïsquen a noves dimensions espai-temporals i els borrellons que es formen al melic, per la seua banda, no poden ser explicats amb menys misteris que la descripció quàntica del procés de formació de nebuloses planetàries.

La Constel·lació Psoriasi són melses i astres, glàndules i èter, flatulències i cogito, secrecions místiques, excrements primordials, miccions consagrades, sicalipsi còsmica. És esborrar la frontera entre el món material i l'espiritual, entre el sensible i l'intel·ligible i, en definitiva, entre els dos sentits –l'antic i el modern, el metafísic i el terrenal– de la paraula “escatologia”. És Montaigne filosofant sobre les pedres del seu ronyó, Diògenes contemplant com un peix onanista aleteja sobre les roques i el professor Schreber sentint que té el sol al cul. En definitiva: el subtil fil que uneix Carl Sagan amb Bernat i Baldoví.

Enregistrat, produït, mesclat i masteritzat per Dani Vallès a Uberosflow Studios (Castelló de la Ribera) i HDX ArtStudios (L’Alcúdia) entre setembre del 2013 i juliol del 2014.
Auxiliar tècnic: Raül Uberos
Disseny: Àlex Irondile
Edició física (futurible): DIT/Fem-ho junts, 2015

Beato Morello: bateria
Martin Martorell: baix i veu
Raül Uberos: guitarra
Grefu: teclat i veu
Josep Artés: guitarra i veu
Pau Perelló: flauta travessera a «La Nova Eloïsa»
Adrià Perelló: trompa a «Jo, ecosistema» i «Líquida comunió»

Totes les lletres de Josep Artés, excepte «Papallones Albines» (Toni Vizcarro Boix i Josep Artés).

credits

released January 20, 2015

license

tags

about

Mi Sostingut Valencia, Spain

contact / help

Contact Mi Sostingut

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Mi Sostingut, you may also like: