1. |
Cosmopaletos
03:02
|
|||
|
Quan camine pel camp
el caliu de la gent
i les sèquies plenes de detergent
i quan vaig per la ciutat
tot és tan decadent
tot ple de maniquins indiferents
Quan camine pel camp
espionatge rural
les persianes et tenen controlat
i quan vaig per la ciutat
tantes possibilitats
però a les tres ja està tot més que tancat
Vivim tots juntets a la Babylon
Cosmopaletos, ciutadans del món:
deixem de posar-li portes al camp
Millor omplir de xops la capital
Decreixent aconseguirem salvar la tomba de portland
Quan camine pel camp tot és tan tranquil·let
El ahuelo en la seua Mobylette®
i quan vaig per la ciutat tot és artificial
Zepellins estrellant-se al Micalet
Quan camine pel camp
tot és dolç com la mel
tu i jo pels bancals fent-ho a pèl
i quan vaig per la ciutat
tot és impressionant
Pterodàctils solcant els gratacels.
Vivim tots juntets a la Babylon
Cosmopaletos, ciutadans del món:
deixem de posar-li portes al camp
Millor omplir de xops la capital
Decreixent aconseguirem salvar la tomba de portland
Vivim tots juntets a la Babylon
Cosmopaletos, ciutadans del món:
deixem de posar-li portes al camp
Millor omplir de xops la capital
Decreixent aconseguirem salvar la tomba de portland
que hem excavat.
|
||||
2. |
Jo, ecosistema
03:47
|
|||
|
Avui tampoc m’he dutxat
No sé ni quan de temps fa
Els ulls se m’han apegat
i ja no es poden obrir
lleganyes fossilitzant.
Mentre els dies van passant
lo que em xorra del melic
va alimentant els bitxets
que viuen als borrellons
que hi ha entre tots els meus dits
Sóc jo, un ecosistema
Jo, tot un microcosmos:
furgar-me l’orella
amb un boli bic
és el millor pla
que he trobat pa esta nit
Sóc jo, un ecosistema
Jo, una cosmogènesi:
un plaer culpable,
i no m’arrepentisc
d'enventar-me els pets
quan no puc dormir per les nits
Sóc jo.
I pa que m’he de dutxar
si no véns a estar amb mi
m’he d’acabar adaptant
a la higiene de la llar
que imposen els ratolins
em faig un ciri pasqual
amb la cera dels oïts
els peus ja ni fan pudor
és més com un ultra-so
imperceptible als sentits
Sóc jo, un ecosistema
Jo, una cosmogènesi
Creador de vida
mite ancestral
sóc Adam i Eva
l’home natural.
Sóc jo, un ecosistema
Jo, tot un microcosmos:
què vols que li faça
si faig olor a peix?
Tot sempre comença
i acaba en un mateix
Sóc jo.
La runa em trau a ballar
i es mou amb un munt d’estil
després la porte a sopar
una tallà de pernil
que hi havia baix del llit.
Formigues pugen pel braç
puces, aranyes i grills
No puc llevar-me el pijama
he fet simbiosi amb ell
és una segona pell.
Sóc jo, un ecosistema
Jo, tot un microcosmos:
furgar-me l’orella
amb un boli bic
és el millor pla
que he trobat pa esta nit
Sóc jo, un ecosistema
Jo, una cosmogènesi:
creador de vida
mite ancestral
sóc Adam i Eva
l'home natural.
Sóc jo, un ecosistema
jo, tot un microcosmos
Què vols que li faça
si faig olor a peix
Tot sempre comença
i acaba en un mateix
Sóc jo.
|
||||
3. |
Fràgil
01:50
|
|||
|
Eres un pollet xicotet que viu
a un ouet amb la closca molt fina
i el món exterior se t'antoixa un batidor
batent tots els ouets de la cuina
Eres una bombolla de sabó surant
sobre el llit d'un faquir de la Índia
un castell d'arena mal falcat
a l'ull de l'huracà
Eres fràgil
Fràgil com un home de cristall
en un terrabastall
de nitroglicerina
fràgil com un capil·lar nassal
que es veu desbordat
davant tanta hemoglobina
Fràgil com l'ocell engabiat
de la mina
(no em poses cap per avall).
|
||||
4. |
Papallones albines
03:49
|
|||
|
Papallones albines
quan elles em besen amb les seues probòscides
tan vaporoses i proclamen altives
l’amor de papallona.
Papallones albines
quan elles em besen amb les seues probòscides
proclamen altives l’amor de papallona
en l’abraçada
(el seu cos traspua mars)
Em faig rabent navili
per navegar entre els seus cabells
i camine valent
encimbellant la teua sina
Les carícies travessen la pell
Molt més enllà dels sentits
Recolzat ja entre els teus porus
baixe fins a un vell jardí
on em dóne cónter de
Papallones albines
quan elles em besen amb les seues probòscides
tan vaporoses i proclamen altives
l’amor de papallona.
Papallones albines
quan elles em besen amb les seues probòscides
proclamen altives l’amor de papallona
en l’abraçada
(el seu cos traspua mars)
Fugisseres papallones
en somnis molt estranys
suren com terra mullada
on sacie el meu delit boscà:
que sóc presoner de la llibertat d’amor
les teues venes reixes d’una presó
amb els corriols florits
d’un paratge còsmic
en l’univers de la nit
Papallones albines
quan elles em besen amb les seues probòscides
tan vaporoses i proclamen altives
l’amor de papallona.
Papallones albines
quan elles em besen amb les seues probòscides
proclamen altives l’amor de papallona
en l’abraçada
(el seu cos traspúa mars)
|
||||
5. |
La Nova Eloïsa
03:52
|
|||
|
La Nova Eloïsa és un cranc
i ara camina de costat
es talla les faldes amb les pinces
i no pot parar de plorar
La Nova Eloïsa és un cranc
s'ha convertit en un animal
les faldes a trossos per les roques
i no pot parar de plorar
Per assolir la perfecció moral
es va convertir en un animal
les faldes a trossos per les roques
i no pot parar de plorar.
|
||||
6. |
L’home del sac
03:19
|
|||
|
Aquesta nit vaig a beure'm fins i tot l'aigua del mar
i hauran de posar-li rodes als vaixells.
Aquesta nit seré l'única finestra amb llum de tota la finca
i m'encanta.
M'encanta asseguts a la vorera i parlant de la patafísica.
M'encanta l'acomiadament i el remordiment.
Aquesta nit vaig a fumar-me fins i tot l'atmosfera
i hauran de penjar les avions amb fils.
Aquesta nit seré una ombra al filet de llum de baix de la porta
i m'encanta.
M'encanta asseguts a la vorera i parlant de la patafísica.
M'encanta l'acomiadament i el remordiment.
Aquesta nit vaig a esnifar-me cada estrella fugaç,
mai més ningú tornarà a formular un desig.
M'encanta asseguts a la vorera i parlant de la patafísica.
M'encanta l'acomiadament i el remordiment.
|
||||
7. |
||||
|
Sempre que ens claven un
escuradents a la pupil·la
el globus ocular gira i gira
a la deriva
disparant observacions
en tota direcció i perspectiva
així és com ens fan vostès
així és com ens fan vore la vida
en explosiva hipermetropia
Sempre que ens claven un
tirabuixó a cada genoll
i ens ordenen avançar en fila índia
per la cornisa
vomitant interjeccions
i gargalls de la seua fel corrosiva
així és com ens fan vostès
així és com ens fan dir-los la vida
en diatriba intempestiva
Sempre que es torca el cul
amb els nostres fulls de reclamació
urgeix replantejar-se una ofensiva
d'atac o d'actuació
amb explosions de mil colors
als punts clau del trajecte del seu dia a dia
i així és com ens passem la nit
així és com ens passem la nit i el dia
Llibre de cuina de l'anarquista
|
||||
8. |
||||
|
Nem xiulant una cançó d’amor i sinceritat
que acabe amb la mentida
Nosaltres tres som els amants Àsperger de Bocairent
planant sobre la vida
Els amants Àsperger surant en el temps.
Els amants Àsperger: els aclapara el bes.
Sobrevolant immensos prats arreu dels Estats Mentals
amb una alfombra màgica
Nosaltres tres som els amants Àsperger de Bocairent
Simbiosi aerostàtica
Els amants Àsperger: no els importa res més.
Els amants Àsperger ignoren l’Estellés.
Auscultant-nos el “tic-tac”, soroll tridimensional
que ens manté interconnectats
Nosaltres tres som els amants Àsperger de Bocairent
la Santíssima Trinitat.
Els amants Àsperger sobre l’Stonehenge
Els amants Àsperger són un i son tres.
|
||||
9. |
||||
|
Vaig eixir al balcó
a fer-me un cubata
amb la meua desi·lusió.
Els glaçons en el got
tocaven campanades a morts
en la imaginació.
Però de sobte vaig tindre
una epifania iridescent en Technicolor®:
era un àngel que baixava
mentre se la tocava
per baix del pantaló.
I l'àngel se la va traure
i va començar a ploure
en mitat d'un anticicló
Jo vaig alçar la mirada
i mig bocabadada
em va impregnar la sagrada micció.
(Líquida comunió)
L'àngel va tancar l'aixeta
Es va pujar la bragueta
i em va deixar amb la devoció.
|
||||
10. |
||||
|
L'obsolescència programada de l'amor
es va activar en el moment just que s'acabava el jorn
i va esclatar i ens va esguitar als dos
Jo et vaig mirar als ulls i tu em vas agafar de la mà
La garantia havia caducat
Les estratègies del mercat van triomfar.
Jo que em pensava en el més profund del meu cor
que el nostre amor anava a ser igual o més durador
que la bombeta dels bombers de Livermore
però va acabar siguent més fugaç que la il·lusió d'un Mac®
La garantia havia caducat
Les estratègies del mercat, com no, van triomfar.
L'obsolescència programada de l'amor
es va activar en el moment just que s'acabava el jorn
i va esclatar i ens va esguitar als dos
Jo et vaig mirar als ulls i tu em vas agafar de la mà
La garantia havia caducat
Les estratègies del mercat, per descomptat, van triomfar.
|
||||
If you like Mi Sostingut, you may also like:
Follow the Cyborg
by Miss Grit
This album by the Brooklyn-based alternative artist follows the life of a cyborg from captivity to liberation.
go to album
Double Dinners
by Cousin Kula
The debut from the Bristol-based indie band features otherworldy pop, nu-jazz, and psychedelia elements.
go to album
I Want The Door To Open
by Lala Lala
On her latest record, Lillie West considers the way the self is constructed.
go to album
The Woman You Want
by Eliza Shaddad
Haddad returns with cinematic soundscapes that include introspective folk, post-grunge, and indie-pop influences.
go to album
Fine EP
by Rosehip Teahouse
From Cardiff, Rosehip Teahouse combines the quavering sound of shoegaze with the sugary melodies of indie pop.
go to album
Everything Will Change
by The Postal Service
This Postal Service set, previously exclusive to a 2014 concert film, includes takes on "Such Great Heights" and other fan favorites.
go to album
Nothing As It Seems
by Street Rat
The sophomore album from former session musician Imraan Paleker highlights his modern soul, alt-rock, jazz, and electronic sensibilities.
go to album
