Projecte Escolopendra

by Mi Sostingut

/
  • Streaming + Download

     

1.
01:54
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
04:11
12.
13.

about

Fins a trobar el centcames de Josep Artés, Martín Martorell, Raül Uberos, el Beato i Grefu, les cançons de Mi# han fet camí sobre dues gambes (Artés) o sobre quatre (Artés i Martorell). Hui, cent anys i cent històries després, un micromecenatge ha materialitzat El projecte escolopendra, un disc produït per Pep Toni Ferrer (Oliva trencada), carn de psicodèlia per a cent i la mare. Dotze composicions, més estils que calcetins duu la burroughsiana protagonista. De l’agrocosmogonia punk a la gran catàstrofe naïf, del surf adolescent al gospel de manicomi, el miriàpode quilòpode mamprén xino-xano el seu recorregut, resolt a fer bossa membranosa en els vostres budells. Sentire aude.

credits

released September 1, 2012

[el Beato: Bateria
Grefu: Teclat i veu
Raül Uberos: Guitarra
Martín Martorell: Baix i veu
Josep Artés: Guitarra i veu
Pep Toni Ferrer: Lapsteel, vibràfon, glockenspiel, percussió, sintetitzador]

[Col·laboracions: Maria Torres, recitat en 01, sarau en 10 i 14; Borja Tortosa, cors en 04 i 06; Jordi Aleixandre, solo de guitarra en 04 i 14, sarau en 10 i 14; Javi Mondéjar, clarinet en 05; Rafa Sánchez, solo de guitarra en 07 i solo de lapsteel en 12; Guillem Reig, saxòfon en 09; Fèlix Castells, trompeta en 09; Dani Sanjuan, tuba en 09, sarau en 10 i 14; Pep Toni Ferrer, recitat en 11; Quim Nicola, acomiadament en 13 i sarau en 14; Ulisses i anmonbar, recitat en 12; Anna Nicola, Juan Juan Palau, Vicent Tomas i Xerra Torres, sarau en 10 i 14]

[La realització d’aquest disc ha estat possible gràcies al micro-mecenatge de:

Alba Vila Cucó, Alber Català Climent, Albert Andreu, Alicia, Andrea Ferrús, Andreu Mésdemil, Àngel Canet Català, Àngela, anmonbar, Arantxa Merí Bisbal, Assemblea de Joves de Benissa, Assemblea de Joves de Castelló de la Ribera, Blas Fuentes Benito, Baptiste Pons, Bloc Horta Nord, Borja Tortosa, Carles Calpe Talens, Clara i Rubén, Clídice, Congelats Lucía Martorell, Elvi Rubert Rubio, Enrique Fernández Aparicio, el bokabulari, Eugeni Alcañiz, Francesc Burgos, Francesc Miralles i Borrell, Grefu, Guillem Reig, Irene Giner, Iván Miñana Santamaría, Ivana, Javi Mondejar Alarcón, Jeroni, Joaquín Ruiz Vázquez, Jose Maria, Josep Lozano, Josep Vallés Giménez, Josep Vicent Frechina, Julio Carbonell, Laura Tormo Garcia, Lidia Gadea Calatayud, Lucrècia de Borja i Bairén, Lluis Planes Mestre, Lourdes, Maria Estrada, marta_rimo, Mauro Frischherz, Mireia Empar, Oriol Fuster Cabrera, Orxata Sound System, Pau Pastor, Pep Climent Tormo, Quim Nicola, Rafa Merino, Raquel Mateu, Reggae, Ricard Sentandreu, Fundació Salvador Mollà, Sareta, Sergio Mondéjar Alarcón, Sergio Moreno, Tona, Ulisses, Vicent Baydal i Vicent Tomàs]

[Enregistrat per Rafa Sánchez a Rockflow Studios (l’Alcúdia) entre desembre de 2011 i febrer de 2012
Produït per Pep Toni Ferrer a Mallorca entre març i juny de 2012 (Ajudant de producció: Michael Mesquida)
Masteritzat per Dani Vallés a l’Alcúdia, juny de 2012
Disseny: Jordi Albinyana

Contacte:
info@lacasacalba.org

tags

license

about

Mi Sostingut Valencia, Spain

contact / help

Contact Mi Sostingut

Streaming and
Download help

Redeem code

Track Name: Introducció
En la primera línia han sembrat llavors de xiquets autistes que muten en violins esfilagarsats i notes fúnebres que s’enrosquen a les rames de la massa tarda ja aquella en la qual el sol s’amagava darrere els arbres intentant sostenir la teua mirada de cortar por la línea de puntos.
En el primer espai hi ha la blanca més blanca del pentagrama, eixa de ponga su foto aquí y ande hacia atrás con la cabeza torcida hasta detenerse en el escaparate.
En la segona línia Jesucrist es desclava de la creu i ens mira amb cara de aquí no ha pasado nada perquè ja no té superpoders.
En el segon espai broten els fetus-tubercle que serveixen de tro a les pilotetes de golf dels bigotis arrelats al monocle.
En la tercera línia les noves fornades de joves embogits ballen nus davall el planeta roig al desert verd de la venus decapitada blava sota/davall les dringants brolladures de pus còsmic del firmament.
En el tercer espai, dones precioses amb vestits preciosos es peguen cabotades contra els troncs posant cara de m’estic perdent alguna cosa.
En la quarta línia hi ha trampes permanents per a ments que són corxeres que et converteixen en vides alienes i tombes que són gramoles de vinils que funcionen amb cent de les antigues pessetes i arbres que són cames que s’acaben en tacó d’agulla parallamps.
En el quart espai rodamóns de la vella escola columbren passar entre els dits la processó d’allò políticament erecte mentre intercanvien un lleu somriure de complicitat amb la mort.

I en la quinta línia només hi ha que...
Track Name: Partitura en espiral
...bemols i sostenidos a tutti pleni.
Partitura en espiral al final.
Track Name: L'historiador d'Alfarrasí
No tinc ciris per a tanta pansa.
No he tingut mortadel·la en tot el segle.
Si et dic la veritat, em dóna la impressió
que no tinc res de res.
Tot t’ho vaig donar.
Totes les cançons
i un faldellí d’ira i rostes
i una porcada de tàvecs.
¿Què vaig cenyir al teu tors?
La corbata del soterrador.
Em convides al teu gronxador.
(No m’empentes tan fort
que acabaré pegant la volta.
Tinc els pèls com a turons.)
L'historiador d'Alfarrasí va morir
per girar un cantó amb poca pleura
i després va ressorgir d’un boixet de grues mascle.

Granets de col·legiala són caldet.
Un entrepà de pus per a la guineu.
Totes les costelles jo m’arrancaré
si em deixes donar-te un beset.
La gastronomia és un futbolí
Ja tan sols queda una pilota que engolir.
Una senyora amb tres genolls
que ven loteria a un cantó
em passa els trossets de moixama.
Sara va eixir de l’adolescència per a entrar
al corral dels bous borratxos
"¡Jo vos donaré cafè!
¡Jo vos donaré cafè!"
"Però no li tires salitre, per favor!"
L'historiador d'Alfarrassí té un colze
pelut i soriàsic.
¿Com podrà sargir si va morir a Alfarrassí
per girar un cantó amb poca pleura
i després va ressorgir d’un boixet de grues mascle?
Track Name: L'esmorzar Nu
Dos minuts d’odi, el rostre de Goldstein,
traïdor, projectat a la gran pantalla,
em mires de reüll i creuem la mirada.
Sabem que alguna cosa falla
i em dius telepàticament:
“Sé el que estàs pensant,
conec tot el teu fàstic,
l’odi, la rancúnia, el disgust
però estigues tranquil perquè
ara esmorzem els dos junts.”
Revolucions en dejú.

Ens vam trobar a les portes de la Babilònia
i vam anar recordant a poc a poc
totes aquelles hores mortes a la Patagònia Occipital
i no ens vam acomiadar, no ens vam oblidar
que som immortals, infinits, transparents, transversals
dissolubles, translúcids, diàfans i reverberats.
Esmorzem els dos junts, i l’esmorzar està nu.

Dins un microones els àtoms s’atrauen
moguts per les lleis de la termodinàmica.
Dues línies paral·leles acaben trobant-se a una cruïlla
simbiòtica, mística, onírica, crepuscular,
retrodubitativa i astral.
Imprevist, el moment congelat en el qual
som conscients que encara estem vius
i esmorzem els dos junts i l’esmorzar eres tu.
Track Name: I el sòl de València
Polítics amb hula-hoop ballant al parlament.
Tancs que disparen grans bambolles de sabó.
Policies nacionals desfilen somrient
mentre fan sonar la sirena del furgó.
Els banquers pugen als cavallets de la fira
amb els nens de la família que han deixat sense llar.
Militars es despullen i corren a l’encontre
de l’enemic erecte (Això és la guerra… ¡Menos mal!)
Antidisturbis es fan amics dels manifestants
i es tiren a carcallades de dos en dos pel tobogan.
I el iaio abandonat apaga la tele
i s’apropa als xavals que fumen porros al parc.
I el borratxo sol al bar s’acaba la cervesa
i la cambrera el besa quan tira a pagar.
I el sòl de València somriu
i el sòl del món somriu.

Estigues a la porta esperant-me...
Track Name: Brokeback Formigonera
M’agrada treballar a l’obra amb les cuixes peludes del meu company.
M’agrada treballar a l’obra, ajuda’m a pujar ahí dalt.
M’agrada treballar a l’obra, els seus músculs tots suats.
M’agrada treballar a l’obra, parem mitja hora a esmorzar.
Passa’m el sac de Pòrtland.
El seu perfum és un embruix.
L’olor que m’ix de l’entrecuix.
La seua veu em fa vibrar
quan tira piropos vulgars.

M’agrada treballar a l’obra amb el dors esvelt del meu company.
M’agrada treballar a l’obra, és una sauna, és un gimnàs.
M’agrada treballar a l’obra, tocaments inesperats.
M’agrada treballar a l’obra, crec que m’estic enamorant.
Passa’m el sac de Pòrtland.
No s’amaga mai pa pixar.
Somriure de complicitat.
Vull confessar-li el meu amor
abans d’acabar la jornada.

Passa’m el sac de Pòrtland, amor meu!
Track Name: Cançó per a una operació a cor obert
M’encanta com agafes el bisturí
i com traces la línia sagnant.
M’encanta com m’obris el tòrax
com qui no vol la cosa.

“Úlcera sangrante
de mi corazón,
nadie nos comprende,
dame una razón.”

M’encanta com apartes el pericardi
com si fóra paper Albal,
m’encanta com claves la llengua
en el conducte vesicular.

“Úlcera sangrante
de mi corazón,
nadie nos comprende,
dame una razón.
“Ulcera sangrante
de mi corazón,
nadie nos comprende,
dame una canción.”

A través del catèter
arribarà l'energia,
a través del catèter
arribarà l'alegria.

Sístole-diàstole
Track Name: El terror de Pasqualo
Quan el teu rostre defalleix
a la vora del bancal
amb el cigar penjant,
el món para de rodar.
Comença la conversa
amb el cosmos
i la bellesa de l’Univers
(és tanta que espanta).

Embolicant-se per la nit,
la immensa volta celestial,
dringants brolladures de llum,
el cos comença a minvar,
et fas tan xicotiuo
davant el cosmos
i la bellesa de l’Univers
(és tanta que espanta).

Inabastable exterior,
incognoscible univers.
Pasqualo se t’ha fet de nit
intentant concebre l’infinit,
acaba la conversa
amb el cosmos
i la bellesa de l’Univers
(és tanta que espanta).
Track Name: Hospital Psiquiàtric Pare Jofré
Pare Jofré, acull-me en el teu si.
Pare Jofré, el teu
deixeble està ací.
Pare Jofré, dis-me quan tornarem a casa
amb la teua nau espacial: ¡Estic tan il·lusionat!

Pare
Jofré, ja estic preparat.
Pare Jofré, disposat a
viatjar.
De Bètera a Ganímedes hi ha tan sols un passetget
i mentrestant esperaré en aquesta habitació amb les parets
de coixinet, espere que no molt de temps.
Track Name: Els deshumanitzats
Ens podràs trobar darrere els filets de llum darrere les persianes a les cinc del matí.
Ens podràs trobar a la cua del Carrefour amb un pack de sis cerveses i els ulls de no haver dormit.
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització.
Som els deshumanitzats.
Ens podràs trobar al supermercat.

Ens podràs trobar darrere vint gots buits.
Darrere un cendrer ple de puntes de cigarret.
Contant històries a una bella dona vella amb els mitjons trencats que no s’ha maquillat bé.
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització.
Som els deshumanitzats.
Ens podràs trobar als pitjors bars.

No em contes històries del que està be o està mal.
No em parles del futur, no em parles de la integritat.
Deixa’m arrossegar-me per la meua línia del temps.
Deixa’m arribar cansat i podrit al meu final.
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització.
Som els deshumanitzats.
Ens podràs trobar al cementiri local.
Track Name: Llull Cobain
“Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.”

Ramon Llull volia veure Déu.
I es va exiliar a la muntanya
amb 14 cartons de vi
i 3 sacs de la millor marihuana.
Ramon Llull va veure Déu
quan anava molt cec.

“Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió”

Ramon Llull per fi va veure Déu.
I es va disposar a viatjar.
Quan va arribar a Babilònia
en estat de catatonia
es va gronxar als jardins penjants.
Ramon Llull va veure Déu.
I li va guinyar un ull.

“De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.”
Track Name: L'home del Segle XXI
Vull ser l’home que naix vell i mor al ventre de sa mare.
Vull ser l’home que naix borratxo i mor mamant la teua llet.
Vull ser l’home que naix mort i viu ressuscitant a poc a poc.
Vull ser l’home que no naix.
L’home que naixerà demà.
Vull ser l’home que hauria nascut del teu embaràs psicosomàtic.
Vull ser el fetus imaginari que sura al teu espai interior.
Home psicoestímul, home psicofàrmac.
Home psicofàrmac, home psicoestímul.
Vull ser l’home del segle XXI.

"Vaig agafat de la mà
de dues dones molt boniques
una encara no ha nascut
l'altra està morta ja
però son molt boniques
Una m'arranca els ulls
i em guia cap al meu final
l'altra em conta a l'orella
moments que ja mai més tornaran.
Una vol avançar coneixent
l'altra vol retrocedir pensant
Una estira cap arrere,
l'altra cap avant
i m'arranquen els muscles
els colzes, els canells
i les ungles de les mans".
Track Name: Els 4 Teletubbies de l'Apocalipsi
Els teletubbies porten al ventre pantalles
per a mostrar-nos totes les seues tubbi-entranyes
i la veu oficial ens informa que
ja és l’hora del tubbi-adéu
i de la tubbi-abraçada i que ja ens veurem.
Anem a deixar-ho ací.
Ens acomiadem així
amb un tubbi-adéu i una tubbi-abraçada a tots.

Els tele-tubbies tenen una aspiradora cocaïnòmana
que els recorda que ja és l’hora del tubbi-adéu
i de la tubbi-abraçada i que ja ens veurem.
Anem a deixar-ho ací.
Ens acomiadem així:
amb un tubbi-adéu i una tubbi-abraçada a tots.

Twinky-Winky, Dipsy, Lala i Po
són els quatre teletubbies de l’Apocalipsi
i la veu oficial
ens informa que ja és l’hora del tubbi-adéu
i de la tubbi-abraçada i que ja ens veurem.
Anem a deixar-ho ací.
Ens acomiadem així:
amb un tubbi-adéu i una tubbi-abraçada a tots.

Ja és l’hora del tubbi-adéu.